dimecres, 12 de desembre de 2007

"La cançó del cansat"



Vaig dir en el meu primer post que intentaria allunyar-me el màxim possible de la política, però no sempre és fàcil. Hi ha situacions que ho fan difícil i fins i tot impossible. L’anunci del tancament aquest diumenge de matinada (amb nocturnitat i tot allò que diuen els jutges) dels repetidors de TV3 al sud del País Valencià em podria provocar un seguit de reaccions i consideracions més o menys històriques i/o polítiques. Però crec que el meu pensament al voltant d’aquesta qüestió el resumeix millor que ningú una cançó del cada dia més oblidat (malauradament) Ovidi Montllor. El poema, tot una declaració de principis, el podem trobar al disc “Bon vent.... i barca nova!”, que Ariola va editar el 1979, i que tinc la sort de tenir en el vinil original de l’època.

Diu així:
(A Joan Fuster)

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València

Ovidi Montllor
Amb aquesta cançó crec que queda ben clar.
Per cert, qui en vulgui saber una mica més de l’Ovidi, a més d’escoltar la seva veu, llegir les seves lletres o veure les seves pel·lícules, ho pot fer amb el llibre "L’Ovidi", de Núria Cadenas, editat el 2002 per Tres i Quatre de València. També a internet hi ha una pàgina de l’Ovidi Montllor on es pot escoltar tota la seva producció musical.

3 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

que tinguis molta sort a aquest món de llops i vampireses, estem a la teva disposició per si et convé "algo" o quelcom

salutacions dels ganxets

pd bon post del Ovidi i recordem-ho entre tots, ara que li fan tans homenatges, que va morir a la pobresa.

isaac ha dit...

Gràcies ganxet

Per cert, l'ovidi ja el vaig reivindicar fa uns tres anys en un article al desaparegut suplement setmanal Diari de Reus quan n'era el responsable.

Tens tota la raó, va morir a la misèria perquè les autoritats catalanes de l'època (no cal dir el presidente Zaplana), tots aquells que s'omplien la boca de països catalans i catalunya, li van tancar la porta als morros. Era massa roig i massa humil.

Jesús M. Tibau ha dit...

L'Ovidi és una figura que caldria reivindicar més ja que és unjustament poc conegut, com a cantant i com a actor.