dimecres, 23 de gener de 2008

Un record pel Pere Clua (missatge pels desmemoriats)

Aquest diumenge em van fer arribar la tràgica notícia de la mort del Pere Clua. Ara feia alguns mesos que no el veia i, de fet, a casa no en teníem notícia de la seva malaltia. Per qui no ho sàpiga, el Pere Clua era un mestre jubilat de Corbera d’Ebre que havia exercit la major part de la seva vida a Reus i que tenia una gran passió, la història i concretament la Guerra Civil, suposo pels records recollits en la seva infantesa i joventut a la seva població natal, una localitat (Corbera) que sempre val la pena visitar per intentar recordar (passejant pels carrers del Poble Vell), el que va significar la Guerra Civil.

Vaig conèixer el Pere Clua de ben petit. Era amic del meu pare, es coneixien des de la joventut a Corbera d’Ebre, dels estudis de magisteri i també de la mili. No el vaig arribar a conèixer com a mestre d’escola però n’estic segur que era un d’aquells professors que es preocupaven pels alumnes i que amb ell s’aprenia molt més del que explicaven els llibres. Qui vulgui llegir alguna cosa realment emocionant sobre el Pere Clua pot fer-ho al blog del bon amic David Fernàndez, que en va ser alumne durant una colla d’anys. També és interessant de llegir el que sobre el Pere Clua va escriure l’historiador Josep Sánchez Cervelló amb qui col·laborava habitualment i que podeu llegir aquí.

Vull aprofitar aquest post sobre la desgraciada mort del Pere Clua per fer arribar el meu missatge de suport a tots aquells historiadors o estudiosos de la nostra història més recent que en els últims anys ens estan oferint veritables regals a tot aquells que ens interessa la història. La recent aprovada llei del Memorial Democràtic, un compromís del Joan Saura i d’Iniciativa que ha sortit endavant malgrat molts entrebancs, i també la llei de la Memòria Històrica del govern estatal, ha de servir per conèixer millor el que va passar al nostre país. Alguns s’hi ha oposat a aquestes lleis; uns perquè consideraven que s’havia d’anar molt més enllà i, de fet, per fer-se veure políticament, i els altres perquè prefereixen no remoure el passat, prefereixen que la majoria oblidin d’on venen els seus partits o alguns càrrecs encara vigents. La memòria cal recuperar-la. Encara tenim testimonis vius que ens en poden parlar en primera persona. Segurament s’ha tardat massa en començar a estudiar la història a petita escala, què va passar a cada poble. S’han publicat monografies interessants, s’han fet estudis, documentals, pel·lícules. Val la pena que hi treballem molt més perquè encara hi ha moltes coses per descobrir, molts papers per llegir i molts documents per analitzar. Tant de bo hi hagi moltes més persones com el Pere Clua!

2 comentaris:

Cròniques de Mòsdriu ha dit...

Com alguns ja saben, sóc un gran aficionat al tema 1931-1939. Un tema que, quan no és tabú a Mòsdriu, hi va deixar petjades obscures a l'ànima i al pensament que encara hom troba més presents del que es podria pensar.
Llegeixo tot el que puc, però aquest comentari és per recomanar un obra recent acabada de llegir. No estrictament historiogràfica, però prou amena, seriosa i interessant, tant per neòfits com per experimentats seguidors de la qüestió: Una História de la Guerra Civil que no va a gustar a nadie, de Juan Eslava Galán, edició de butxaca a Booket, d'Ed. Planeta, 2007.
Pels masoquistes,la confirmació que no n'aprenem mai de les derrotes.
salut!

Anònim ha dit...

Un encert el teu record a la memòria del Pere Clúa, Mestre d’Escola amb majúscules.
Pep Baiges