La voz de los nadie

Aquest dijous el Jaume Blanc i el David Fosses em van fer arribar el disc del seu nou projecte musical. Dos dels tres components del grup de punk-rock de la Selva del Camp, Presidents, acaben de crear un projecte artístic radicalment diferent al que tenien fins ara, al menys pel que fa a la part musical i que ja els ha permès tocar fins i tot a Honduras en un festival davant d’unes 5.000 persones, un festival en el qual l’any passat hi va tocar fins i tot el David Bisbal.

Ara, el projecte del Jaume i el David és La voz de los nadie, un grup que acaba de treure el seu primer disc, titulat “...aquella que también se equivoca”, del qual se'n pot escoltar un avançament en aquesta adreça del myspace. Es tracta de deu cançons i una versió (“Horas Lentas”, dels enyorats Números Rojos) en les quals els dos músics s’acosten al rock d’autor, un rock amb lletres molt més treballades, intimistes, amb crítica social, amb molta més melodia, plena de bones intencions ique segur que els obrirà portes. A més, el disc ofereix alguna pinzellada de luxe que segur els pot anar molt bé. Des de l’estage amb músics senegalesos que van fer l’estiu passat en aquest país per tal de millorar la maqueta inicial, a la col·laboració de l’Andreu Buenafuente, que s’encarrega de la portada amb una il·lustració marca de la casa, o les col·laboracions d’alguns dels músics interessants de les nostres comarques, com ara el saxofonista Gerard Marsal, les percussions del David Rincon i el baix del Sergio Martínez. A més, de la producció se n’ha encarregat el Tony Urbano, el tarragoní que fou baixista de Leño i que ja havia treballat en la producció de dos discos de Presidents.

La voz de los nadie, autoeditat amb el segell Sello en blanco,creat per a l’ocasió, es pot comprar a la pàgina web del grup, a Reus al Qui’k i també en alguns bars i locals a l’espera d’aconseguir una distribució estatal. De moment, després d’una presentació a Madrid, el grup espera poder mostrar la seva nova música en alguna sala de les comarques de Tarragona. Serà una bona oportunitat per conèixer en directe el projecte del David i el Jaume.

A més de parlar-vos del grup, m’agradaria recordar com vaig conèixer als Presidents, un grup amb el que m’unia una bona amistat. Recordo quan treballava al Punt, fa uns dotze anys, Discmedi (si no m’equivoco) em va fer arribar el primer disc, “The first message”, un bon treball de rock tot i algunes mancances de joventut. A partir d’aquí van arribar el següent “No comission” (del qual em vaig encarregar de la foto interior en una sessió al Teatre Bratrina), i també el tercer i darrer treball “En la nevera...hambre”, en el qual adoptaven el castellà en lloc de l’anglès. Son alguns els records que tinc en primera persona dels Presidents durant aquests deu anys. Des d’un concert a Camarasa (La Noguera), a un altre compartit amb els Rippers a Tarragona en el qual vaig fer de dj (crec que a la Sala Golfus del Port Esportiu), a un bolo al velòdrom de Tortosa en el qual varem assaltar literalment el camerino dels Sangtraït que es va quedar sense amb la nevera del tot buida; el concert amb els Dover al pavelló de la Selva i el bon rotllo que hi va haver posteriorment al backstage. Son algunes de les tantes batalletes d’un grup, els Presidents, que s’ho va prendre de forma seriosa tot i les dificultats d’un estil certament minoritari. Però com sempre dic: ¡Que les quiten lo bailao!.