
Doncs miri, senyor Solbes, jo sí que sé el que val un euro; el que passa, es que en un restaurant no puc pagar (ni que ho vulgui fer) un menú a set o vuit euros (1.165 o 1.320 pessetes), perquè ara val 10, 12 o 15 euros amb el cafè a banda. Tampoc puc prendre un cafè a 0’70 o 0’80 (com deia el senyor Zapatero) perquè senzillament ningú me’l donarà, si no és en una d’aquestes immundes màquines que acostem a omplir les oficines i empreses. Tot gràcies a l’increment desmesurat de preu de bona part dels serveis i bens de consum i, sobretot, per la permisivitat del seu ministeri que ha fet la vista grossa sense parar. Menys mal, que un dia després, Zapatero, va dir que els espanyols mereixen liderar els salaris a nivell europeu.
Ara bé, els que no tingueu un duro, el que heu de fer és menjar conill, que diuen que és més barat que la vedella o el corder. Jo en menjo sovint perquè m’agrada, no perquè el govern em digui què n’he de menjar. Només faltaria això. L’increment del consum de carn de conill l’agrairà l’estimada Associació de Cunicultors Sant Pere de Reus. Des de fa molts anys fan campanyes, promocions i actes per promocionar la carn de consum i, ara de cop i volta i sense cap comissió (suposem) el govern els fa la campanya de franc. La grossa de nadal, als cunicultors, els ha arribat 10 dies abans.

2 comentaris:
De vegades quan sents segons quines declaracions dels polítics de primera línia, els professionals del viure bé... intento no pensar-hi massa doncs hi ha una desconnexió tal entre el que diuen i el que fan què Déu n'hi do.
Ben aviat amb els nostres sous ni podrem comprar el bitllet fins als Monegros doncs cada hi ha una pujada de preus brutal: mireu sinó el preu de la llet.
Bé una abraçada i bon blog, que descobreixo ara mateix!
¿¿¿Pero, hay parada en los Monegros?? Ahora se dedican a plantar maiz un cultivo que requiere poca agua.
Publica un comentari a l'entrada