Teatre

El proper dimarts aniré al teatre. Concretament serà al Bravium de Reus. Alguns es poden pensar que potser aniré a veure una de les obres que sovint s’hi representen. No senyors. En aquesta ocasió seré jo qui pujaré dalt de l’escenari per participar en una lectura dramatitzada (escenificada m’agrada més dir).

La meva relació amb el teatre no es remunta a fer-ne alguna ressenya i/o crítica de les obres que habitualment passen per Reus i Tarragona. De fet, hauria de dir passaven (al menys per Tarragona) perquè la ciutat que aspira a ser capital de la Cultura a nivell europeu s’ha quedat sense TEATRE amb majúscules. El Metropol està tancat per la incompetència d’uns polítics que durant anys no van voler realitzar-hi les reformes pendents. Mentrestant, l’esperat Teatre Tarragona no és més que això, un teatre esperat fins a l’eternitat. A Reus, per la seva banda, encara no tinc prou elements per jutjar les excel·lències auto-complaents del CAER; suposo que un dia en podrem parlar amb més calma. De moment, el Fortuny i el Bartrina continuen treballant amb força èxit.

Tornant al Bravium. Serà el dimarts 18 de desembre quan a les 20:30 hores i “todo totalmente gratis”, com diria el meu amic Salvador, representarem Sols al Cel, de l’autor, actor i director gironí Martí Peraferrer i Vayreda. El mundialment conegut Jaume Ciurana dirigeix un grupet format pel Jordi Salvadó, Pau de la Peña, Fito Luri i a un servidor. No és que en tingui gaire idea d’això de teatre, li poso voluntat i ja està. De fet, el meu debut teatral va ser l’any passat amb una altra lectura escenificada d’un text de David Mamet, Glengarry Glen Ross, que va dirigir Txell Granados, crítica teatral i columnista a la premsa diària de Tarragona que fins ara no crec que hagi estat prou valorada. (Tot arribarà Txell!)

Per qui no pugui venir, només dir-vos que Sols al cel és una història actual que vol parlar de l’amistat en estat pur, dels problemes del joves que es veuen abocats a lluitar en un món d’adults que encara no els pertoca i de sentiments contradictoris que a vegades ens fan tenir actituds totalment desproporcionades. Els protagonistes d’aquesta història són els quatre membres d’un grup de rock d’èxit que veuen com la seva amistat es trenca arran de la mort d’un d’ells.