2008

Ha començat el 2008 i ho ha fet de forma tranquil·la, tal i com se’n va anar el 2007, al menys a Catalunya. Els primers mesos de l’any seran informativament intensos amb les eleccions espanyoles i els pactes que hi haurà els dies posteriors; després començarà el bombardeig mediàtic dels Jocs Olímpics de Pekín, el país tan democràtic que els Estats Units opten per evitar en qualsevol de les seves crítiques. A Catalunya, suposo que continuarem parlant de l’etern finançament, unes negociacions que es presumien llargues i que serviran a alguns partits catalans per continuar fent el numeret davant les càmeres de televisió. Menys mal, de què parlaríem els periodistes.

A nivell personal, que és realment el que importa, n’estic convençut de que serà un bon any i no em refereixo de forma exclusiva a l’aspecte laboral (de fet, aquest aspecte estic convençut que continuarà igual, és a dir, anar tirant, amb moments millors que d’altres). Encara em falta una mica pels quaranta (no sé si amb crisi o sense), però amb una família que comença a moure’s pel món no hi ha dubte que és una oportunitat única per continuar fent coses, perquè si optem per mirar contínuament enrere ens adorarem de la impossibilitat de repetir alguns moments.

Venim d’un any, el 2007, en el qual en una balança suma molt més el positiu que el negatiu. He aconseguit treure’m del damunt una pesada llosa que durant alguns mesos va molestar-me profundament. Sortosament, el temps posa a tothom al seu lloc i ara aquesta llosa només la veig deambulant com un fantasma per alguns carrers de la ciutat. Laboralment, després d’uns moments de dubte, estic bastant satisfet i crec que el futur és engrescador per a tothom. Espero que aquests esperances en el futur siguin compartits per la majoria. (Ah!, per aquest 2008 ni m’he promès fer exercici a diari, ni tampoc fer bona lletra, ni deixar de fumar, que no fumo).