dimecres, 13 de febrer de 2008

La música amansa a les feres

He vist en els darrers comentaris del meu últim post que la gent està una mica nerviosa, que salta fàcilment, per aquest motiu i per tal d’asserenar els ànims, us proposo una sèrie de recomanacions musicals que en els pròxims dies es podran escoltar a Reus, es tracta evidentment del festival Autúria, el certamen de cançó d’autor que impulsa l’AMCA amb el seu incansable Pitus i també el David Fernàndez, home polifacètic i profundament inquiet com demostra en el seu blog. Com que la frase diu que la música amansa a les feres, per tal de tranquil·litzar-les us proposo que us passeu per algun dels concerts del festival que a més és gratis total.
Per començar, demà a la nit amb l’Albert Fibla i per continuar divendres al vespre amb l’artista per excel·lència, el Xavier Baró. De fet, el cantant, poeta i traductor lleidatà és personalment un referent des de fa molts anys i prometo en el pròxim post parlar-ne més àmpliament. Només aprofito per felicitar el David Fernàndez que, després de demanar-li expressament que programés aquest artista des de fa dos anys, al fi ho ha aconseguit. Ara només falta que també, en pròximes edicions, s’atreveixi amb el Josele Santiago, el que va ser cantant de Los Enemigos.
El cartell és completat per propostes imprescindibles com ara la del Quico Pi de la Serra, un músic que viu una segona joventut gràcies a un esplèndid disc de retorn; també mereix especial atenció del duet Sanjosex-Mazoni, dos dels artistes catalans amb més personalitat i originalitat; així com l’actuació del Roger Mas amb el seu nou projecte tel·lúric. Dels músics locals, podem parlar de l’Albert Jordà, un home que ja porta més d’una dècada sobre elss escenari i que, sembla que després d’aparcar els Papa:Noes, ara ho prova un altre cop en solitari. També mereix especial atenció el concert del David i el Jaume, o sigui, La Voz de los Nadie, grup nascut de les cendres de Presidents i dels quals ja en vaig parlar anteriorment en aquest post. Al final de l’Autúria, també destacarem el divertiment del Joan Masdeu, el líder de Whyskins, que assegura que s’ho passa molt bé cantant en solitari i fent versions.

PD. Tan sols felicitar de nou al Pitus i al David, però al mateix temps encoratjar-los per a que siguin una mica més atrevits en pròximes edicions.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vull recomanar un llibre sobre el sentiment xarnego: Los Príncipes Valientes

isaac ha dit...

Gràcies anònim per la recomanació de la primera novela del Javier Pérez Andujar. He buscat una mica per internet i sembla força interessant. Ara mateix estic acabant amb un llibre de Tusquets Editores, precisament, i segurament continuaré amb la teva recomanació. En un parell de setmanes en tornem a parlar.

gràcies un altre cop