dimarts, 5 de febrer de 2008

M'arriba un meme



No sé molt bé si això es fa així, però la Mar Roca, ex companya de feina i bona amiga tot i que darrerament només sé d'ella pels blogs i pel que llegeixo en premsa, em fa arribar un meme, que no sé exactament què, és però crec que fa referència a que li parli d'algun artista que m'emocioni. M'és difícil respondre aquesta pregunta perquè no acabaria mai. Però si hem de parlar d'algú que darrerament he escoltat molt, aquest és l'Ovidi Montllor, del que ja n'havia parlat en un dels primers posts que vaig fer. De l'Ovidi m'agrada tot, la força de la seva veu, el seu anar contracorrent, la seva visió de país i la seva ideologia (allò de la samarreta, ja ho sabeu suposo!). A l'espera que aquesta setmana surti el disc d'homenatge l'Ovidi se'n va a Palau, un homenatge que li va fer la gent de Propaganda pel Fet us incloc un link a un video del Youtube d'una actuació a Prats de Lluçanès als 70, un document històric amb la cançó La Fera Ferotge, que ja fa anys que està engabiada, malauradament.

Per cert Mar, a mi el Llach m'encanta i darrerament he vist el documental que el Lluís Danés va fer sobre els fets de Vitòria titulat "La revolta permanent", si no l'has vist, no saps el que et perds.

Per cert, passo aquest meme al Jordi Salvat, a l'Octavi Saumell, al David Fernàndez i al Salvador Mestre, un bon amic de Riudoms del qual recomano especialment el seu blog.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Afortunadament l'Ovidi no feia tantes faltes, nen. Tu sí que ets una bona perla.

isaac ha dit...

gràcies pompeu. miraré de fer un curset de català.

Mar Roca Sol ha dit...

Issac gràcies. Escolta bon amic quan volguis anem a dinar, em faria molta il.lusió. Queda dit, així ens podem passar uns bons minuts recordant un munt de coses. Bon post, no he vist aquest repor, he pres nota. Espero la teva trucada.

Cròniques de Mòsdriu ha dit...

Queda més o menys contestat. (Era això, no?)

David Fernàndez ha dit...

queda pendent contestar-te el meme!!! ;)

Anònim ha dit...

El bloc del salvador mestre és una puta merda. Els seus brocs em recorden les teories absurdes dels fills perduts dels cacics locals dels pobles castellans. Quina peça el cabró del Salvador mestre.

salvador ha dit...

Vaaaja..., em sap greu amic (o amiga, que l'anònim no distingeix).
De qualsevol manera, gràcies per seguir-me.

-Fins aquí el que volia posar; una altra opció era no dir res i tirar endavant tranquilament (probablement el que hauria d'haver fet), però ja posats, deixa'm dir-te company que una miqueta el que pretenies sempre ho aconseguiràs. Vull dir que, malgrat tenir molta feina i moltes raons que m'empenyen a ser feliç, poemes com el que em dediques em dolen i em fan una mica de mal. Què hi farem...Continuaré creient en les persones. Cuida't i sigues feliç.

Anònim ha dit...

La veritat és que m'he deixat portar per un rampell de fúria i ràbia. Avui no ha estat un bon dia. Llegint entre línies he descobert algunes anècdotes curioses al bloc del Salvador. La Saleta i San Antoni també m'acosten a una infantesa i adolescència riudomenques mitjanament interessants. Bé, ho sento. NO calia arribar a la desqualificació personal.

isaac ha dit...

Estimats amics, aprecio molt que aprofiteu el meu modest blog per enviar-vos aquesta sèrie de regalets i poemes, però només vull dir-vos que haurieu de mirar de fer servir un llenguatge una mica més moderat, amb el seny català tan comentat habitualment.

No tinc cap interés en fer de censor o retallador, per això ja hi ha el butlletí de Riudoms, per exemple i fins i tot la nova etapa de L'Om

Anònim ha dit...

Salvador:

M'hagués agradat parlar directament al teu bloc sobre totes aquestes històries, però les restriccions tècniques i de seguretat m'han impedit aconseguir encara una clau per entrar. Potser no he seguit bé les instruccions. Des d'aquí animar-te a que segueixis amb el que estàs fent. No hauries d'emprenyar-te tant pel que digui la gent sobre el teu bloc. Exposar-se públicament requereix l'assumpció de certs riscos. I sí sóc la mateixa persona que va dir el que va dir. A l'espera d'una clau per entrar, endavant les

Anònim ha dit...

Isaac:

Rumiant una mica sobre això del seny català crec que bàsicament es tracta d'un MITE CONVERGENT i per tant hauries de respectar els diferents àmbits i formes d'expressió. La democràcia de la llengua és imprescindible sempre i quant es respecti als altres.

El seny català és una invenció classista dels que sempre han estat del costat dels hereus d'Acció Catòlica, van fer oposicions durant el franquisme o van lluitar del bàndol nacional perquè els rojos mataven capellans.En fi, Pilarí.