divendres, 22 de febrer del 2008

Les eleccions i el meu 'retorn' a la COPE

Acaba d’iniciar-se la campanya electoral de les estatals, per dir-ho d’alguna manera. A partir d’avui i fins el dia 9 de març no farem més que sentir parlar de les propostes dels polítics, d’allò que faran i del que no s’ha de fer. A partir del dia 9 de març començarem a sentir parlar de pactes i més pactes. Ja veurem com acaba tot.

En tot cas, les meves reflexions fan referència a diferents qüestions de l’actualitat política. Fa unes setmanes que es parla dels debats a la televisió, un debat que ha demostrat que els dos partits estatals son capaços de posar-se d’acord per bandejar la resta d’oponents. A ells ja els va bé. Mentrestant, altres opcions com ara la Izquierda Unida de Llamazares (conegut també com a Gaspi) o formacions més petites com CiU, Esquerra, PNB o Iniciativa tenen molt més difícil l’accés als mitjans amb grans audiències. Està clar que aquest debat de dilluns i el de la setmana vinent no serveixen per res més que per institucionalitzar el bipartidisme a l’Estat i mirar de restar la força que puguin assolir la resta de formacions. Em sembla una manca de cultura democràtica dels dos grans partits, tot i que evidentment Zapatero y Rajoy son els únics que poden aspirar a la presidència.

A nivell personal, la campanya l’he obert amb una sèrie de tertúlies a la Cadena COPE de Tarragona amb alguns dels caps de llista, concretament el Francesc Vallès (PSC), Francesc Ricomà (PP) i Jordi Jané (CiU) que és la foto que il·lustra aquest post gestilesa del senyor Òscar Ramírez. Aquestes tertúlies-entrevista m’han servit per coincidir amb dues persones que havíem treballat a la COPE a finals dels 80 i principis dels 90 quan començava amb això de la premsa. El Martí Margalef continua encarregant-se de les qüestions tècniques de l’emissora dels bisbes a les nostres comarques mentre que l’Oscar Ramírez, l’home del blogs, és ara mateix assessor de comunicació del Jordi Jané, és a dir, la seva ombra, perquè el segueix allà on va.

Em reservaré la meva opinió actual sobre la línia que segueix la COPE en aquestes eleccions i el que opino de personatges com el Losantos, César Vidal, Nacho Villa i alguns dels seus opinadors habituals. Afortunadament, els professionals de Tarragona, com ara el Frederic Recasens, no tenen res a veure amb l’odi que a diari vomiten alguns treballadors d’aquesta emissora amb el consentiment dels que prediquen la pau i donen consells sobre la posició que han de tenir els votants catòlics el 9 de març. Sigui com sigui, en tinc grans records d’aquella època a la COPE de Reus, amb professionals com el Manel Bautista, l’home que em va introduir a l’emissora, el Martí, la Marta, el Lluís González, el tiet Molina, el Carles Ferran, l’Oscar Ramírez, la Marigert, el Raül Rodríguez, el Joan Morales i un llarg etcètera de col·laboradors, alguns encara en actiu i d’altres dedicats a feines en altres sectors.

Acabo aquest post dient que no expressaré en aquest les meves simpaties i antipaties per cap dels partits, tot i que les tinc, perquè no es tracta d’això. L’únic que els demano és que intentin ser més valents, menys demagògics (en general) i més respectuosos amb la veritat, cosa bastant difícil pel que he pogut veure i escoltar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Isaac, veritat que han passat les notícies de cultura a les seccions locals del Diari i omplen Revista només amb agències, o només m'ho sembla a mi?

Això va camí de convertir-se en un manual de com carregar-se una secció en qüestió de mesos.

Salut,
Salva.

isaac ha dit...

segons què, millor en privat

Salut

Oscar Ramírez ha dit...

Molt bona aquesta definició de "l'home dels blogs" que fas de mi. La veritat és que jo també tinc bons records d'aquella època.
Per cert, el Jordi Jané també té blog. Ho dic per si pots linkar-lo. És www.jordijane.cat
Apa, ens parlem!

isaac ha dit...

els teus desitjos son ordres.

Per cert, ja has tornat del teu periple político-gastronòmc. Ves al tanto que t'engrexaras