Les eleccions i el meu 'retorn' a la COPE

Acaba d’iniciar-se la campanya electoral de les estatals, per dir-ho d’alguna manera. A partir d’avui i fins el dia 9 de març no farem més que sentir parlar de les propostes dels polítics, d’allò que faran i del que no s’ha de fer. A partir del dia 9 de març començarem a sentir parlar de pactes i més pactes. Ja veurem com acaba tot.

En tot cas, les meves reflexions fan referència a diferents qüestions de l’actualitat política. Fa unes setmanes que es parla dels debats a la televisió, un debat que ha demostrat que els dos partits estatals son capaços de posar-se d’acord per bandejar la resta d’oponents. A ells ja els va bé. Mentrestant, altres opcions com ara la Izquierda Unida de Llamazares (conegut també com a Gaspi) o formacions més petites com CiU, Esquerra, PNB o Iniciativa tenen molt més difícil l’accés als mitjans amb grans audiències. Està clar que aquest debat de dilluns i el de la setmana vinent no serveixen per res més que per institucionalitzar el bipartidisme a l’Estat i mirar de restar la força que puguin assolir la resta de formacions. Em sembla una manca de cultura democràtica dels dos grans partits, tot i que evidentment Zapatero y Rajoy son els únics que poden aspirar a la presidència.

A nivell personal, la campanya l’he obert amb una sèrie de tertúlies a la Cadena COPE de Tarragona amb alguns dels caps de llista, concretament el Francesc Vallès (PSC), Francesc Ricomà (PP) i Jordi Jané (CiU) que és la foto que il·lustra aquest post gestilesa del senyor Òscar Ramírez. Aquestes tertúlies-entrevista m’han servit per coincidir amb dues persones que havíem treballat a la COPE a finals dels 80 i principis dels 90 quan començava amb això de la premsa. El Martí Margalef continua encarregant-se de les qüestions tècniques de l’emissora dels bisbes a les nostres comarques mentre que l’Oscar Ramírez, l’home del blogs, és ara mateix assessor de comunicació del Jordi Jané, és a dir, la seva ombra, perquè el segueix allà on va.

Em reservaré la meva opinió actual sobre la línia que segueix la COPE en aquestes eleccions i el que opino de personatges com el Losantos, César Vidal, Nacho Villa i alguns dels seus opinadors habituals. Afortunadament, els professionals de Tarragona, com ara el Frederic Recasens, no tenen res a veure amb l’odi que a diari vomiten alguns treballadors d’aquesta emissora amb el consentiment dels que prediquen la pau i donen consells sobre la posició que han de tenir els votants catòlics el 9 de març. Sigui com sigui, en tinc grans records d’aquella època a la COPE de Reus, amb professionals com el Manel Bautista, l’home que em va introduir a l’emissora, el Martí, la Marta, el Lluís González, el tiet Molina, el Carles Ferran, l’Oscar Ramírez, la Marigert, el Raül Rodríguez, el Joan Morales i un llarg etcètera de col·laboradors, alguns encara en actiu i d’altres dedicats a feines en altres sectors.

Acabo aquest post dient que no expressaré en aquest les meves simpaties i antipaties per cap dels partits, tot i que les tinc, perquè no es tracta d’això. L’únic que els demano és que intentin ser més valents, menys demagògics (en general) i més respectuosos amb la veritat, cosa bastant difícil pel que he pogut veure i escoltar.