Pizarro i els debats

Ens trobem a la meitat de la campanya electoral i hi ha una sèrie de qüestions que em venen de gust de comentar. No em referiré a les desafortunades declaracions del candidat d’Unió, Raül Font, qui en una entrevista a El Mundo en la qual va dir que “CiU es una chica a la que no le importa cambiar de pareja si ve que va a tener más estabilidad...”, una frase que imagino que va sortir en una conversa informal però que un home amb l’experiència de Font hauria de mirar de controlar. En aquest comentari faré referència a l’entrevista que la Xènia Bussé, periodista vallenca que col·labora amb el Diari de Tarragona des de Barcelona, publicava aquesta setmana. El cert és que les respostes del Manuel Pizarro no tenen desperdici. Aquest empresari, com el presenten al PP, especulador i gestor empresarial en diria jo, ha parlat dels reus records a Tarragona, ciutat on va treballar el 1978. Parla de les passejades per la Rambla Nova, dels bucòlics “almendros en flor” a la primavera, de les calçotades, del Delta, de la subhasta de la llotja a Cambrils que es feia abans que els pescadors i els marines es barallessin i d’altres detalls. En canvi, el senyor Pizarro és incapaç de respondre sobre els problemes que sembla que té el castellà a Catalunya. Diu que un de Terol no té problemes d’idiomes. És clar!, només faltaria. Però tot i ser capçar de guanyar milions d’euros, diu que no té suficient criteri per parlar dels problemes del castellà a Catalunya, ell que hi va viure un anys i que hi ve sovint segons ell mateix diu. De fet, el castellà no corre perill a casa nostra. Ho ha dit el Mariano Rajoy i també la Dolors Nadal. Llavors a què ve tanta demagògia en els seus mitjans afins i les manifestacions malintencionades que molts dels seus polítics fan sovint?

La qüestió dels debats trobo que ha estat molt desafortunada. Primer de tot, és una falta de respecte democràtic els dos cara a cara. A Espanya i a Catalunya hi ha d’altres candidats a presidir el govern i amb l’excusa del bipartidisme ens estan clavant gols, dia sí i dia també. A més, el debat va ser tremendament avorrit. Rajoy, agressiu i cursi al mateix temps, va repetir el que des de la Cope i el Mundo i tots els seus acòlits porten quatre anys dient. Zapatero, molt més tranquil, va tornar a practicar el seu “buenisme”, la por al PP, i també es va negar a defensar els catalans de les malintencionades declaracions de Rajoy, segurament perquè molts votants del PSOE a l’Estat estan d’acord amb els plantejaments nacionals del PP.
Els que encara no en vam tenir prou amb aquest cara a cara, vam continuar amb el debat dels candidats de Tarragona de TV3 i, curiosament, al mateix dia de Canal Reus. Ahir al vespre, set candidats dels partits amb grup parlamentari van fer un altre debat a TVE. Això de debat és un dir, perquè l’organització va preveure torns tancats d’1 minut per cada candidat sense dret a interrupcions. Per cert, va ser el dia en que el diputat valencià del PP va tornar a utilitzar l’anticatalanisme per fer demagògia contra Catalunya i, especialment, el PSOE, que va ser incapaç de respondre.