Dia d'eleccions

Tot just fa uns minuts que estava previst que obrissin els col·legis electorals. Comença allò que algú amb poca originalitat ha anomenat la gran festa de la democràcia. Evidentment les eleccions es presenten de forma ben diferent després de l’assassinat d’aquest divendres de la banda terrorista ETA que, un cop més, hi ha volgut dir la seva amb l’habitual i macabra presència de les seves accions. Ja són molts els anys que els terroristes continuen interferint la vida en aquest país i sembla que la seva voluntat és no defallir, tot i que divendres es va demostrar que tenen ben poca força, tot i que resulta fàcil matar una víctima indefensa, un treballador, amb un tret al clatell. El més penós, però, ha estat la imatge que han donat alguns polítics que es van atrevir a anar a donar el condol, ja sigui a l’hospital o a l’Ajuntament on hi havien les despulles de l’ex regidor. Evidentment és lamentable l’actuació de l’alcaldessa d’ANV, però també ho és l’actitud del PP que va anar a donar el condol i es va produir un incident amb el líder dels socialistes vascos. Després, la Maria Sant Gil encara va tenir la barra d’explicar-ho en públic i criticar Patxi López. Suposo que algú encara recordarà els atacs que Rajoy ha fet els últims dies de campanya contra els socialistes per la negociació amb ETA, atacs molt més contundents els ha fet encara el sector dur del PP, encapçalat per Aznar i Aguirre. Aquesta última, per cert, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar-la en un acte electoral a Tarragona al qual hi vaig anar per qüestiones de feina. Aguirre i la resta de parlamentaris del PP, Alejandro Fernández, Francesc Ricomà i Daniel Sirera, es van limitar a criticar als socialistes, als nacionalistes i, sobretot, van utilitzar el català per fer demagògia i per buscar uns centenars de vots, tot i el risc de provocar una divisió al nostre país. Potser que el PP s’ho faci mirar amb això de la llengua i que busquin altres arguments. Si tan bons van ser els vuit anys del govern Aznar a Catalunya, com és que ningú no ho recorda? Per què han de continuar ells i els seus acòlits mediàtics atacant d’aquesta forma?

Avui toca donar una resposta i aquesta resposta ha de ser contundent. Hi ha a Catalunya quatre partits per triar, però només un en el que no hi puc confiar de cap de les maneres. Desitjo que dels altres quatre partits, a cap se li acudeixi donar suport a l’innombrable perquè la majoria dels catalans no ho entendríem.

Per últim, divendres es va tancar la primera enquesta al meu blog. Amb uns resultats destacats per Lluís Sunyer, el líder d’Iniciativa-Verds que doblava el segon més votat, amb un empat entre el candidat del PP i el candidat de CiU. Més endarrerits hi trobem els candidats d’ERC i del PSC. Lluís Aragonès i Francesc Vallès, respectivament. No sé quin valor pot tenir aquesta enquesta, però el que puc assegurar és que es tracta d’un exercici de democràcia, sense cap condicionant. Suposo que els que han votat s’han deixat portar pel cor, però en cap cas es tracta d’una enquesta d’intenció de vot, si no d’una enquesta per mirar de conèixer quin dels cinc caps de llista desperta més interès en els lectors del blog.