dilluns, 10 de març del 2008

El dia després

És evident, o això crec jo, que després de les eleccions generals cap reflexionar una mica encara de política, tot i que desitjaria que el nivell del debat entre els partits s’apagués una mica durant uns mesos més que res perquè la gent pogués descansar una miqueta. És evident que s’han de comentar els resultats electorals de l’Estat, de Catalunya i de Tarragona, on els votants socialistes han tornat a donar la majoria al PSOE.
El PSOE ha estat capaç de recollir tot el vot de la por anti-PP i ha esgarrapat una mica a tot arreu, a Galícia, a Catalunya i al País Basc, on tots els partits petits o minoritaris han tingut una davallada important. El PSC a Catalunya ha fet callar d’un cop tots aquells que n’havien criticat la seva gestió. Alguna cosa hauran fet els socialistes catalans quan han estat capaços de recollir part dels votants d’Esquerra i d’Iniciativa.
El PP a Espanya, en el seu conjunt, ha millorat de forma considerable, però al País Basc i, sobretot, a Catalunya, els populars continuen fracassant. I el cert és que em sento tremendament content que l’estratègia de la por de la senyora Nadal i del senyor Sirera, de l’infàmia que han fet anar amb la persecució del castellà a Catalunya no li ha donat bons resultat. Només han aconseguit un trist diputat de més per Lleida que, de fet, estava en totes les travesses. Ara caldrà esperar que passa al PP i saber, principalment, quin paper juguen els creadors d’opinió a Espanya. Estarem disposat a sentir quatre anys més de crides apocalíptiques d’en Jiménez Losantos, Pedro J i calanya d’aquest tipus?
A ERC, també hi haurà ball de bastons. Falta saber si els crítics aprofitaran el cop per intentar saltar a la jugular de Carod i l’actual direcció. Segurament, alguns dirigents d’ERC no van saber valorar que el vot de l’efecte Carod era molt més gran que el vot real que els republicans tenien consolidat. A Tarragona i a Lleida s’ha demostrat clarament i ha estat el PSC qui n’ha tret rendiment.
Qui no s’ha mogut de lloc, tot i guanyar un diputat a l’últim moment, és CiU. Els nacionalistes han aconseguit allò que volien, intentar condicionar a Madrid i, de retruc, provocar una certa crisi a Catalunya per veure si poden fer caure el tripartit. El que passa és que els 169 diputats del PSOE fan que Zapatero pugui prioritzar pactes amb altres formacions o passar-se quatre anys fent equilibris. Veurem què passa.
Per últim, Iniciativa també s’ha vist afectada pel creixement del PSC. El discurs del Joan Herrera s’ha vist escombrat pel vot de la por a l’arribada del PP tot i la coherència d’algunes propostes. A més, els socis a Madrid s’han fotut una òstia de campionat, tot i conservar quasi un milió de vots, que només els serveix per un diputat. La nova llei electoral que tan reclamava Llamazares haurà d’esperar i, segur que ell ja no la veurà.
El PSOE i el PP volen el bipartidisme per evitar condicionants d’altres partits. Quasi que ho han aconseguit. Esperem aconteixements en els pròxims mesos. Mañana ­-com deia aquell- hablaremos del gobierno.

8 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

ostres paio quina calçotada, els calçots tendres com una mala cosa, la salsa al punt, la carn saborosa i torradeta, el vi generós i bo i per punt final una cafetó amb gotes, el dia va se explèndit

salutacions

Anònim ha dit...

Fots calçotades al Camp i no dius res, molt bé, mamonet, molt bé.
Pel que fa a les eleccions només destacar el paper absolutament llastimós que ha jugat IU a Madrid. Aquesta formació hauria de decidir d'una punyetera vegada quin és el seu projecte. Certament haver de votar a Madrid acostumat a fer-ho a Catalunya posa les coses molt difícils.
No crec que CiU sigui tan important a l'hora de condicionar el govern a Catalunya. Al país queda una situació difícil. Montilla no permetrà en cap cas que el tripartit se'n vagi a prendre pel cul. Però ERC haurà de fer un paperàs absolutament incert a Catalunya. La situació es complica a Catalunya. A Espanya les coses queden molt bé pels socialistes... Tot i la gestió pèssima que s'ha fet de les infraestructures a Catlunya per part del Gobierno de España el discurs de la por dels populars ha traspassat totes les barreres i aquests vint-í-cinc diputats del PSC han estat una benedicció. Crec que no s'ho pensaven. Què ha passat a Catalunya? Què està passant? Cap a on va la democràcia? El bipartidisme avança i el vot en blanc també. El poble sobirà segueix sense entendre que la democràcia participativa, dinàmica i plurarl és la millor forma de govern. El ZP ja ha decidit que mantindrà pactes de legislatura i segons els indicis i les pulsions socialistes del Gobierno ho faran amb els petits. No crec que governi amb CiU perquè no li convé carregar-se el tripartit...Però aconseguirà engrescar els republicans? Duran Lleida serà l'etern ex futur ministre.

isaac ha dit...

Molt bé anònim, però no sé de que va això de la calçotada?

Anònim ha dit...

Deixem estar la calçotada. Un comentari més sobre la nova situació política. El tripartit no crec que desaparegui perquè sinó el PSC decidirà que té prous diputats per formar el seu propi grup parlamentari i ho farà i al ZP se li cauran els ous. Ara, insisteixo, desconec el pacte que pot tenir Esquerra amb el Montilla, però als republicans els tocarà fer un paperàs. Per cert, Iniciativa hauria de redefinir el seu projecte perquè sinó li queden pocs anys per anar-se'n a prendre pel cul... I QUÈ PASSA QUE NINGÚ TÉ RES A DIR. ENCARA NO HI HA INDEPENDÈNCIA I GAIREBÉ TOT ES DECIDEIX A MADRID. QUÈ PASSA? NO HI HA COLLONS PER PARLAR?

Anònim ha dit...

Aquesta anàlisi (si se'n pot dir així) dels resultats electorals és digne del títol de passarell major de Riudoms. El teu nivell aclapara.

Anònim ha dit...

Isaac, la calçotada va ser impressionant, llàstima que no hi havia ningú que sapiguis agafar les cartes per fer una bona botifarra.

ah, i parlant de política, el socialisme català està triomfant!

Anònim ha dit...

Hauré de començar a deixar constància de les entrades de la Facció Wild Man Micola. La segona i la quarta són meves de les altres no en sé res. Isaac, ara que ho dius, sí que el titualr és una mica com de passarell major de Riudoms: Jordi Cabré periodista insigne i il·lustrat personatge riudomenc que no ha agafat un llibre en sa puta vida.

isaac ha dit...

Gràcies amics. Evidentment la facció wild man micola ja la conec i acostumo a endevinar les seves entrades. Te la mà maria, veig que estas molt ben informat.
M'agradaria agrair especialment el comentari anònim que titlla el meu anàlisi de passarell de Riudoms. Gràcies pel teu to constructiu i crític, però no acabo d'entendre com una persona perspicaç i intel·ligent com ets tú, encara perd el temps llegint un blog de passarell. Has de pensar que hi ha blogs de molt de nivell intel·lectual. De veritat, no cal que vinguis més per aquí.