dissabte, 15 de març de 2008

MURAKAMI

Després d’uns dies de repòs, torno a escriure i ho faig amb la continuació del post sobre el Ferran Torrent i l'Haruki Murakami. Deia l’altra dia que aquests dos escriptors els situaria entre els top ten de les meves preferències. Ja vaig parlar de l’escriptor de Sedaví, avui em toca parlar del japonès, un dels escriptors més importants del moment a nivell internacional i que està en les travesses del pròxims Nobel de literatura.

El meu contacte amb el Murakami va ser, com acostuma a passar en aquests casos, pura casualitat. Havia vist a les llibreries a les seccions de novetats un títol anomenat “Tokio Blues”, d’un escriptor desconegut i que porta com a subtítol “Norwegian Wood”, com la cançó dels Beatles. Com que sempre m’ha agradat la música, cridat pel títol, vaig llegir la contraportada, li vaig donar un cop d’ull i, finalment, me’l vaig emportar a casa. Murakami em va agafar fort i, de fet, encara no m’ha deixat. Aquest no és un llibre fàcil, és una novel·la amb personatges a l’abisme, amb personatges amb situacions reals i crues, plens de tristesa i melangia, tot i que l’escriptor acostuma a mostrar-nos també una part màgica, misteriosa i ratllant l’inversemblant de cada un dels personatges. En aquest cas, la Naoko, una noia jove i fràgil, n’és la protagonista juntament amb un jove, elWatanabe que em fa l’efecte que té molt de Murakami. L’únic que puc fer és recomanar-lo, jo el vaig llegir fa uns tres anys i el penso rellegir en uns dies. Senzillament és brillant, un dels grans llibres que recordo haver llegit en tota la meva vida. A partir d’aquest títol del Murakami i del seu èxit a nivell mundial i també a Catalunya i Espanya, s’han anat traduint bona part de la seva obra al castellà i al català: “El meu amor Sputnik”, “La caza del carnero salvaje”, “Crónica del pájaro que da cuerda al mundo”, “Al sur de la frontera” i “Kafka a la platja”, llibre que recomano especialment per continuar després de “Tokio Blues”. A més dels personatges, Murakami ens porta històries plenes de misteri i emoció en un paisatge, el Japó, totalment desconegut per mi, però que m’ha despertat l’interès. Ara, la indústria editorial, intel·ligent com és, ha editat un recopilatori de contes titulat “Sauce ciego, mujer dormida”, relats seleccionats d’un període de dues dècades. Acostumo a deborar els llibre, quan m’interessen, de forma ràpida. Amb aquest he preferit que reposi i el vaig degustant poc a poc, temen que qual s’hagi acabat, hauré d’esperar a que les editorials decideixin traduir els llibres inèdits que encara té el japonès.

Pd. Estic escrivint aquest post escoltant el recopilatori "Detroit Beakout!" de Mitch Ryder & The Detroit Wheels, pura dinamita sònica dels 60 i els 70 a la ciutat del motor.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

No crec que el Murakami sigui un gran escriptor. És un creador de best-sellers. El respecto com a artista, però res més.

facció Wild Man Micola

Anònim ha dit...

Isaac, el Mitch Ryder y la seva banda són de puta mare, collonuts, extraordinaris.

Vull recomanar dos discos de jazz. Ara així amb temps i amb calma hi ha un disc recopilatori del trompetista Lee Morgan editat per la Blue Note, molt bé. El problema és que a qui no li agradi el jazz no li dirà res. La segona recomanació se centra en la figura d'un amant de les terres tarragonines, el gran Lou Bennett, amb residència a Cambrils fins a la seva mort. El disc es diu Pentacostal Feeling -molt adient per aquestes dates.

Per útltim dos llibres: Confessió, de Lev Tolstoi; i Judios Errantes del gran Joseph Roth. Els trobareu editats a El Acantilado. Dues peces breus i ràpides.

isaac ha dit...

facció Wild Man Micola, ja sé que ets un sibarita, però ja veus, jo em conformo amb ben poca cosa.

A l'amic anòmim, és curiós però ahir a la tarda estava buscant per internet informació del Joey Defrancesco, un organista que vaig sentir a Ràdio 3 en un concert al festival de jazz de San Javier l'altra dia. Doncs bé, buscant i buscant, pel youtube, vaig fer cap a algunes informacions del Lou Bennet i del qual al youtube hi ha un petit homenatge. El lou bennet l'he escoltat poc, tot i que el madrinyà del keyboard el té als altars. Per cert, un dia passejant pel passeig entre Cambrils i Mont-roig em vaig topar amb una masia just al costat de la riera de riudecanyes que em van dir que era on vivia el lou bennet, en un paisatge en aquella època, fa deu o dotze anys, bastant salvatge.

Els llibres que em recomanes els afegiré a la meva llista i, si puc, els llegiré.

gràcies

Dani Pallejà ha dit...

Fa dies que segueixo el teu blog, i veure que compartim gustos literaris m'ha acabat de decidir a fer aquest comentari i felicitar-te. He llegit gairebé tot de Murakami (traduït i en anglès) i jo sí que comparteixo que es tracta d'un escriptor "molt especial", de llarg el meu preferit.

Com que veig que la cosa va d'aportar suggeriments literaris i musicals, allà va:
Llibre: Chesil Beach, d'Ian McEwan
Disc: The Orchard, de Lizz Wright

Ja em diràs el què.

Anònim ha dit...

Isaac aquí Faccio Wild Man Micola. Els dos primers són meus. Un dia al Keyboard el Jaume -l'amo- ens va presentar al senyor Bennett a un reconegut pianista i organista riudomenc de llargues melenes i grans orelles i a mi. Ens vam acostar per saludar-lo i comentar-li que ens encantava la seva música. Sobretot li vam dir que Pentacostal Feeling ens havia deixat aclaparats. Els senyor Bennett sota el seu barret d'ala al fons de la barra va fer un glop i sense pràcticament mirar-nos ens va dir: Fuck you, fuck you very much.

Per cert m'han recomanat al bèstia de No Country for Old Men, Cormac McCarthy. Algú me'n diu alguna cosa.

Anònim ha dit...

Encore une fois. Isaac quan endegaràs algun projecte editorial per publicar les pulsions literàries i onanistes de la gent... Seria interessant. Ho dic seriosament, es podria organitzar alguna cosa més seriosa que uns jocs florals.

Facció Wild Man Micola

isaac ha dit...

Amic de la facció wild man micola, fantàstica l'anècdota del lou bennet amb el riudomenc de llargues melenes i grans orelles i de llarga família.

Ja sé que això de les recomanacions musicales i literàries és molt interessant, però el temps és limitat. Ara mateix, mentre acabo els cuentus del Murakami m'hi he posat amb Los principes valientes, tal i com algú em va recomanar.

Dani,

gràcies per passar-te per aquí. Investigant investigant he topat amb el teu blo. És interessant per tot aquell que segueix l'actualita de Cambrils i adonar-se del que alguns grups ens volen colar de forma descarada per tal de fer mal al govern. En tot cas, crec que podries afegir-hi una vessant més lúdica.

Respecte a les teves recomanacions, del llibre de l'ian mcEwan n'he sentit opinions molt diverses. El Pais en feia un reportatge que el deixava força bé mentre que el màrius serra a Catalunya ràdio deia que era un llibre prescindible i molt fluixet.

Respecte al disc que em recomanes, està en procès de baixar via emule. No sé qui és però he vist que te un disc compartit amb la norah jones i la madeleine peiroux, sobretot aquesta última, amb un últim disc sensacional. Ja et diré alguna cosa.

En tot cas, gràcies per la teva aportacio