MURAKAMI

Després d’uns dies de repòs, torno a escriure i ho faig amb la continuació del post sobre el Ferran Torrent i l'Haruki Murakami. Deia l’altra dia que aquests dos escriptors els situaria entre els top ten de les meves preferències. Ja vaig parlar de l’escriptor de Sedaví, avui em toca parlar del japonès, un dels escriptors més importants del moment a nivell internacional i que està en les travesses del pròxims Nobel de literatura.

El meu contacte amb el Murakami va ser, com acostuma a passar en aquests casos, pura casualitat. Havia vist a les llibreries a les seccions de novetats un títol anomenat “Tokio Blues”, d’un escriptor desconegut i que porta com a subtítol “Norwegian Wood”, com la cançó dels Beatles. Com que sempre m’ha agradat la música, cridat pel títol, vaig llegir la contraportada, li vaig donar un cop d’ull i, finalment, me’l vaig emportar a casa. Murakami em va agafar fort i, de fet, encara no m’ha deixat. Aquest no és un llibre fàcil, és una novel·la amb personatges a l’abisme, amb personatges amb situacions reals i crues, plens de tristesa i melangia, tot i que l’escriptor acostuma a mostrar-nos també una part màgica, misteriosa i ratllant l’inversemblant de cada un dels personatges. En aquest cas, la Naoko, una noia jove i fràgil, n’és la protagonista juntament amb un jove, elWatanabe que em fa l’efecte que té molt de Murakami. L’únic que puc fer és recomanar-lo, jo el vaig llegir fa uns tres anys i el penso rellegir en uns dies. Senzillament és brillant, un dels grans llibres que recordo haver llegit en tota la meva vida. A partir d’aquest títol del Murakami i del seu èxit a nivell mundial i també a Catalunya i Espanya, s’han anat traduint bona part de la seva obra al castellà i al català: “El meu amor Sputnik”, “La caza del carnero salvaje”, “Crónica del pájaro que da cuerda al mundo”, “Al sur de la frontera” i “Kafka a la platja”, llibre que recomano especialment per continuar després de “Tokio Blues”. A més dels personatges, Murakami ens porta històries plenes de misteri i emoció en un paisatge, el Japó, totalment desconegut per mi, però que m’ha despertat l’interès. Ara, la indústria editorial, intel·ligent com és, ha editat un recopilatori de contes titulat “Sauce ciego, mujer dormida”, relats seleccionats d’un període de dues dècades. Acostumo a deborar els llibre, quan m’interessen, de forma ràpida. Amb aquest he preferit que reposi i el vaig degustant poc a poc, temen que qual s’hagi acabat, hauré d’esperar a que les editorials decideixin traduir els llibres inèdits que encara té el japonès.

Pd. Estic escrivint aquest post escoltant el recopilatori "Detroit Beakout!" de Mitch Ryder & The Detroit Wheels, pura dinamita sònica dels 60 i els 70 a la ciutat del motor.