dimarts, 25 de març de 2008

Notícies sobtades

Aquest matí he posat la ràdio i, en poc més de 30 minuts, he escoltat dues notícies importants i inesperades, una de les quals he tingut la sort d’escoltar-la al mateix temps quan es produïa, perquè en aquest cas l’entrevista que l’Antoni Bassas ha fet al Carod-Rovira s’ha convertit en un dels temes del dia, sens dubte.

Anem a pams. Vaig llegir aquest dissabte que l’historiador Josep Benet acabava de publicar la primera part de les seves memòries, crec que fins l’any 1939 i avui, a primera hora del matí, ha mort als 87 anys. Tinc records de fa dècades del Benet, una vegada perquè el vaig veure en una trobada d’antics escolans de Montserrat en la qual vaig acompanyar al meu avui que havia estat company de Benet a l’Escolania. També recordo de Benet la seva imatge com a candidat a la presidència de la Generalitat, l’any 1980. Jo tenia 10 anys però és un dels primers records en política que tinc. De fet, conservo un adhesiu de l’època que aprofito per ensenyar-lo. Em sembla que Benet ha estat una persona capdal per la Catalunya d’avui en dia. Historiador, pensador, editor, a més de polític, de primera fila, fa que les seves memòries siguin de lectura obligatòria.

L’altra notícia és l’anunci de Josep Lluís Carod-Rovira de no optar a la presidència d’ERC. Al polític de Cambrils l’entrevistava avui el Bassas a Catalunya Ràdio i he de reconèixer que el Carod és un mestre en això de les entrevistes. Sap com es fa per guanyar interès a mesura que el qüestionaria avança. Feia alguns minuts que Carod parlava de la necessitat de canvi de persones a ERC i tothom esperava que en diria alguna de grossa perquè era evident que ell havia de ser un dels eludits en aquest canvi de persones al capdavant del partit. Doncs finalment, el Carod ha sorprès al Bassas, que no semblava que no s’acabava de creure allò que li ha ditç. “Aprofito l’entrevista per anunciar que no em presentaré per repetir com a president d’ERC” tot i que s’ha mostrat obert a continuar com a presidenciable a les eleccions catalanes del 2010. A partir d’aquí s’obren un seguit d’incògnites. És això un acord encobert amb Puigcercós i poder ser per quarta i última vegada candidat a la presdència de la Generalitat?, un pacte amb Carretero amb qui s’alinearia per aconseguir el primer la presidència del partit i Carod la candidatura a la Generalitat?, quin paper tindrà Ernest Benach en tot això?.
L’únic que tinc clar és que, tal i com ha anat avui això, a ERC encara hi haurà sorpreses. Temps al temps.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Facció Wild Man Micola. Isaac, has entrat en una mena de nebulosa infernal. Suposo que el que et passa és que s'acosta la fi del món. Quina putada. Hauràs de començar a acomiadar-te de la teva petita família.

Salvador ha dit...

Isaac, ja que recomano la teva entrada al Cròniques de Mòsdriu, em sembla que el Benet també era advocat. No és una observació gens gremialista, sinó de més a més. De fet, ho dic perquè el personal no es pensi que inclous la faceta d'advocat en el concepte "pensador" (no?).
El bloc cada cop millor.
Salut.
P.S.- He gosat agafar-te la imatge del Benet per a la meva darrera entrada, espero que malgrat la meva anarquia no em denunciïs.